Caracterització del llatí medieval. Com mai n'està clara la frotera entre una llegua viva o morta
Gemma Puigvert

L'interessant problema lingüístic que es planteja arran de la conversió del llatí, a partir del segle VII, en una llengua escrita autònoma amb valor de koiné explica que hagin estat nombrosos els intents de caracterització del llatí medieval. Hom ha discutit sovint, com veurem, si el llatí de l'edat mitjana és una llengua morta o viva o semiviva, discussió que en realitat és poc fructuosa, i que parteix de l'ensenyament dels estoics, que transmeteren aquesta imatge biològica del fenomen lingüístic.

L'escola medievalista alemanya de L. Traube, W. Meyer, etc., formada en la tradició de la klassische Altertumswissenschaft, considerava el llatí medieval des de la perspectiva del llatí clàssic i concedia una atenció especial a la imitació dels autors clàssics. Malgrat que els mètodes filològics aplicats als estudis dels textos medievals eren molt rigorosos i sistemàtics, el llatí medieval s'estudiava no pas com a fenomen autònom, sinó que se'l considerava com l'últim rebrot tardà de la literatura antiga. El caràcter específic d'aquest llatí medieval que diferia substancialment del llatí de l'antiguitat féu que aquests mateixos autors ja es plantegessin el fet de si es podia considerar aquest fenomen medieval com una llengua orgànica i viva.

Com veurem, podem afirmar, sense risc de ser massa agosarats, que: «La ciència medieval europea va néixer al monestir de Ripoll vers el segle X».

Debat sobre el creixement
Jeroen van den Bergh

Al món occidental, la gent sembla que lluita per aconseguir una millora sens fi de les condicions de vida. Que això sigui realista o no ha estat molt debatut. D'una banda, els pessimistes sostenen que les limitacions físiques i biològiques impediran un major augment del consum material, atès que els recursos generats per la natura minvaran.

Els optimistes, per altra banda, asseguren que els avenços tecnològics ens permetran superar aquestes limitacions, fins i tot hi ha qui intenta argumentar que el creixement és essencial per a la preservació de l'entorn. La raó que es dóna és que el creixement canvia els gustos dels consumidors en favor de la qualitat ambiental. En general, els optimistes semblen més preocupats per l'estabilitat econòmica i el consum material que no pas pels recursos naturals, el paisatge o la pròpia existència dels éssers vius. De fet, hom pot fàcilment tenir la impressió que els optimistes no es prenen gaire seriosament la informació actual sobre la contaminació ambiental i la destrucció del medi, l'ús dels recursos naturals, la pèrdua de biodiversitat (ara unes 1000 vegades més ràpida que el ritme natural), els canvis en la cobertura del sòl, etc.

Models Globals
Vicent Castellar

En la dècada dels anys 70, va haver-hi un avenç decisiu en el camp de la computació i com a conseqüència es desenvolupen programes per a realitzar simulacions mitjançant l'ordinador. També es proposaren models amb la intenció de preveure l'evolució de l'economia mundial. L'any 1.972, es presentà el Primer Informe del Club de Roma amb el títol The Limits to Growth obra de Jay Forrester i Dennis Meadow. Els autors desenvoluparen el model World2 formulat des de la perspectiva de la Dinàmica de Sistemes. Aquest model sigué un dels primers Models Globals que s'han fet servir i també un dels més importants. El model atragué l'atenció de la comunitat dedicada a realitzar prospeccions del futur i impulsà el desenvolupament de molts models.

Tres dècades d'Internet
Diputació de Barcelona

L'eclosió d'Internet s'ha donat a la dècada dels 90, però la seva història arrenca als anys 60 en plena guerra freda. El Departament de Defensa dels Estats Units va crear una xarxa de comunicacions que interconectava els punts neuràlgics de la seva estratègia militar. L'objectiu principal d'aquest sistema era, en el cas del temut atac soviètic, poder mantenir les comunicacions i, sobretot, que l'estructura de defensa no trontollés si l'enemic aconseguia destruir algun dels punts de la xarxa de defensa. En aquest darrer element hi ha un dels aspectes que han resultat claus en el creixement i popularització de l'actual Internet i que fa que sigui indestructible.